Blocs Cerdanyola
Blocs de Cerdnayola és un directori dels blocs que gent de Cerdanyola té en marxa. És un projecte nascut gràcies a l'empresa de serveis web DRAC telemàtic i té la intenció d'anar creixent amb el vostre ajut.
 DRAC Telemàtic info@drac.com 2008-05-09T23:41:04+02:00 http://blocsdecerdanyola.com/ /favicon.ico <![CDATA[La llanterna màgica: Xarxa cinèfila]]> urn:uuid:2812 2008-05-09T22:00:45+02:00 <![CDATA[Laboratori d'idees : La petite mort]]> Touch me by Standing Apart.
“botones obedientes,
el ritmo lento de la cremallera,
caricias que no piden permiso.
Cierro los ojos
... ven aquí, abrázame “
]]> urn:uuid:2809 2008-05-09T18:39:57+02:00 <![CDATA[Brigada Vallesana S.B.: Hugo Chávez: Surgirán muchos Vietnams en América Latina si oligarquías llegan a dañar a Bolivia]]>
Haz click en cualquier video para verlo
Puedes ver otros en radiomundial.com.ve
]]> urn:uuid:2810 2008-05-09T17:48:19+02:00 <![CDATA[Ibarro : Periodista salva a indígena en medio de terribles escenas de racismo en Bolivia]]>
Haz click en cualquier video para verlo
Puedes ver otros en radiomundial.com.ve

Yvke Mundial, ABN
Pablo Siris, quien labora para ABN, debió socorrer a un indígena que estuvo a punto de morir a manos de cruceñistas radicales: "40 ó 50 jóvenes armados con cadenas de motocicleta, palos con clavos y tubos (...) golpeaban al unísono a un joven indígena tendido en el piso con la cabeza destrozada, la cara desfigurada, y sangre en toda la ropa y cuerpo.

Gritaban '¡Mueran, raza maldita!', '¡Pa' que aprendan que nada tienen que hacer en Santa Cruz!' y otro me interrogaba: '¿pero no ves que son mierda?' Uno de ellos pretendía llevarlo (...) y presentarlo como un trofeo."
LEER MÁS

]]> urn:uuid:2807 2008-05-09T17:24:46+02:00 <![CDATA[Els petits lectors : Agenda d'activitats del Petit Explorador]]> Aquí el podreu trobar.]]> urn:uuid:2806 2008-05-09T17:20:25+02:00 <![CDATA[Espai Vital: ENFERMEDAD DE HUNTINGTON]]> Cuando los genes destruyen los nervios


Hace más o menos un año, Manolo comenzó a notar un comportamiento extraño en su compañera. "No me entendía, no razonaba, no comprendía por más que le explicase algunas cosas. Y, cuando se alteraba, se movía de una forma rara".
"¿Qué es lo que le pasa? Durante un tiempo no hice más que preguntármelo", recuerda. El diagnóstico les pilló por sorpresa unos meses después: ¿Enfermedad de Huntington? Era la primera vez que ambos lo oían.
Esta enfermedad hereditaria provoca la degeneración progresiva del sistema nervioso central y está causada por un defecto genético en el cromosoma 4 que hace que la repetición de los nucleótidos CAG (los elementos del ADN) se produzca muchas más veces de lo normal. En una persona sana esta sección se repite de 10 a 35 veces, mientras que en un afectado por la enfermedad de Huntington lo hace de 36 a 120 veces.

Cuantas más repeticiones presente un individuo, peor será el pronóstico del trastorno, que se caracteriza por movimientos musculares involuntarios -el enfermo parece bailar-, alteraciones del comportamiento y demencia.
Está clasificada como una enfermedad rara y se calcula que afecta a unas 4.000 personas en nuestro país aunque, como explica Justo García de Yébenes, miembro del servicio de neurología del Hospital Ramón y Cajal de Madrid, "muchas de ellas no están bien diagnosticadas".
Un defecto genético en el cromosoma 4 da lugar a la enfermedad
García de Yébenes es miembro del comité ejecutivo del Grupo Europeo de Enfermedad de Huntington, una plataforma que aúna a profesionales y afectados y trabaja por avanzar en el conocimiento de la enfermedad.
"La década de los 90 supuso un gran avance ya que se descubrió el gen responsable de la enfermedad. En este momento el problema fundamental es saber cuál de los mecanismos que intervienen en la enfermedad es el más importante para dirigir contra él los tratamientos", explica.
En busca de sus causas
De momento, la enfermedad de Huntington, como la mayoría de las patologías crónicas, no se puede curar, aunque existen fármacos para aliviar, al menos durante un tiempo, sus síntomas.
Según explica García de Yébenes es fundamental que los afectados reciban tratamiento ya que la falta de atención puede producir un empeoramiento innecesario en la evolución de la enfermedad.
"Los factores ambientales que modifican el curso de la enfermedad son todavía poco conocidos y se están investigando activamente. Pero se sabe que entre los elementos que producen mejoras el más importante es la estimulación intelectual y social", aclara este experto.
'Ya no me cabreo cuando veo que mi mujer no me entiende'
Lo sabe bien Manolo que, según explica, tiene comprobado que "ver cosas nuevas es la mejor terapia" para su compañera. Por eso, ya le ha echado el ojo a una autocaravana y planea viajar y viajar ahora que la jubilación de ambos se lo permite.
Con un par de estancias en Sevilla y Zaragoza ya cerradas, reconoce que lleva mejor la enfermedad de su pareja desde que se informó sobre la enfermedad -"ya no me cabreo cuando veo que no me entiende", explica- , y remarca que es algo que ha conseguido en parte gracias al apoyo de la asociación de afectados.
Toneladas de paciencia
Asun Martínez, pionera en dar a conocer el trastorno en nuestro país, se desvive por informar y atender tanto a enfermos como a cuidadores que, en muchas ocasiones, son quienes necesitan más ayuda. Lo primero que hace al hablar con los más cercanos a un enfermo es explicarles que signos como la apatía, la incomprensión y la aparente indiferencia que en ocasiones presentan sus allegados no son más que frutos de la enfermedad. "Los familiares necesitan toneladas de paciencia porque, sobre todo al principio, no saben distinguir si los cambios de comportamiento son producto del trastorno o fruto de la personalidad del enfermo", explica Asun, que hace unos meses asumió la presidencia de la Asociación Internacional de Huntington.
Aunque la enfermedad de Huntington afecta a cada persona de forma diferente, quienes la padecen generalmente fallecen en un periodo de 15 a 20 años una vez que el trastorno se ha manifestado. Progresivamente el afectado va perdiendo capacidades, por lo que en las últimas etapas necesita ayuda para realizar cualquier actividad diaria.
Ayudar a pacientes y familiares a afrontar un futuro difícil es otra de las tareas a la que se enfrenta Asun. "Doy toda la información que me piden. Obviamente no lo hago de una forma cruda, pero es necesario informar porque es una enfermedad familiar y hay que conocer los riesgos", remarca.
Los hijos de una persona afectada tienen un 50% de posibilidades de heredar la mutación genética que provoca el desarrollo de la enfermedad.
'Es necesario informar porque es una enfermedad familiar y hay que conocer los riesgos'
Hoy en día, es posible conocer si se es portador a través de un análisis genético, pero Asun asegura que sólo un tercio de posibles afectados pasan el test. "La mayoría prefiere no saber", afirma. "Y eso es peligroso porque, conociéndolo, se puede hacer algo por las próximas generaciones", añade.
Precisamente, la Asociación de Afectados por la Enfermedad de Huntington de nuestro país nació gracias a que Asun sí tenía interés en conocer si ella también portaba los genes que hicieron morir joven a su madre.
"A finales de los 80 se sabía poco de la enfermedad en España. Empecé a moverme y poco a poco fuimos creciendo. Hoy ya somos 300 familias en la asociación", explica Asun, que, aunque enseguida supo que no padecería la enfermedad, continuó en la brecha.
Dicen quienes la conocen que siempre está disponible en el teléfono, apoyando a los enfermos, organizando talleres o sesiones de musicoterapia. "Todo empezó por puro egoísmo, por saber si yo era portadora o no. Pero, después continué. Ésta era mi misión", concluye.

]]> urn:uuid:2800 2008-05-09T17:12:21+02:00 <![CDATA[25 anys de Cerdanyola Ràdio : el Cases "Espai Vital"]]>
]]> urn:uuid:2797 2008-05-09T15:34:04+02:00 <![CDATA[Cerdanyola.info: Roser de Maig 2008]]> urn:uuid:2813 2008-05-09T15:00:00+02:00 <![CDATA[Turó de Sant Pau: Informacio als veïns sobre la tanca del cami del Turó]]>
(Fer un clic sobre la imatge per a veure-la millor)

Passem a informar-vos de la problemàtica amb la tanca de vegetació formada per pyracantha que es troba en el camí de vianants paral·lel a la carretera, i de la que ja us en varem parlar en el transcurs de l'assemblea del dia 6 de maig.

L'ajuntament de Cerdanyola a través de l'empresa Cespa fa el manteniment de la jardineria de la nostre urbanització. El 4 d'abril passat aquesta empresa va començar a fer l'esporga de la tanca de pyracantha des de el principi del carrer principal. L'esporga va resultar ser tallar pràcticament de rel tota la tanca. Evidentment això va crear la veu d’alarma dels veïns de les primeres cases ja que aquest mur te unes funcions molt concretes que no son les purament estètiques.

Per aquest motiu es va demanar a l'ajuntament i concretament al regidor Alfons Escoda del departament d'espais públics una explicació sobre aquesta actuació.

El primer informe venia signat pel tècnic de l'ajuntament Enric Ribas i deia el següent:

Com a resposta a aquesta preocupació us informo:

Aquesta tanca de Pyracantha sp te més de 20 anys. Actualment ha adquirit unes dimensions que no faciliten el manteniment de retall, tasca imprescindible per a la seva conservació. Des de la part interna del camí, no s'arriba a retallar l'amplada del "seto". Des del exterior no es pot retallar per alçada i desnivell. Actualment hi han trams de la tanca que s'està inclinant per descompensació de la vegetació, amb el risc de que es desmunti del tot ( això va ocórrer quan es va fer el paviment del camí ) Una replantació del seto, actualment és molt difícil, ja que el talús està molt desgastat i el camí es de paviment.

Cal fer una intervenció dràstica en aquesta època del any, de renovació i restauració total del arbust. Tècnicament ha de ser forta per obtenir vegetació nova des de la base. Si fem un retall més lleuger, l'arbust rebrota sobre la fusta vella, i amb uns anys aquesta s'assecarà de forma natural i perdem la capacitat de regeneració.

Es pot comprovar "in situ" que aquesta tasca permet recuperar bé la tanca, si s'observa els primers arbusts del "seto" a l'entrada del barri, a on es va practicar aquesta intervenció fa dos anys. Evidentment, el primer any és un sacrifici de la vegetació i perdem part de la pantalla acústica i visual. Però la intenció és per no perdre-la totalment.

 Atentament.

Enric Ribas.


Mentrestant la Junta de l'Associació va demanar a Alba Fransí veïna del Turó de Sant Pau i Cap d'Àrea de Participació i Educació Ambiental de Parcs i Jardins de Barcelona que dones la seva visió en aquest assumpte. En aquest sentit va redactar l'informe que segueix i que varem enviar al regidor:

Benvolgut Sr. Alfons Escoda

La tanca de pyracanta que va paral·lela a la carretera fa una funció de pantalla visual i acústica. També serveix de protecció pels que hi circulen com si fos una barana i dissuadeix tan per a els accessos de persones alienes al Turó com per a la sortida de nens a una via de circulació relativament ràpida amb el perill que comporta.

El que s'està fent no es pot dir poda, és una desbrossada feta amb una desbrossadora que ha provocat talls gens nets amb pelades de escorça i fusta i ferides als troncs. Tot això previsiblement comportarà :

- entrada de patògens i exposició a malalties.
- Cicatritzacions defectuoses
- Impossibilitat de rebrot de les branques gruixudes sense brots actius

El resultat serà que no momes progressarà un tant per cent de la base que queda ( pot ser entre un 60-70%).

La restitució de la tanca amb les funcions que actualment té, en cas que regeneri adequadament, trigarà uns 4-5 anys. En aquest temps s'haurà de fer poda de formació i retall per tal d'obtenir l'aspecte de tanca desitjat.

Si es volia rejovenir la tanca mantenint l'estructura bàsica, es podria haver fet una poda de compensació, buidat i de rebaix.

Aquesta tanca sempre s'ha retallat per les dues bandes sense més problema que dedicar-hi el treball necessari.

He anat a veure l'actuació que es diu es va fer l'any passat a l'entrada del Turó i no hi ha cap arbust que estigui en fase de creixement. Tots estan tallats per la base per tant no puc dir com va resultar l'actuació que es diu es va fer.

Alba Fransí

 A continuació varem rebre una resposta del Sr.Escoda en el que deia:

Et faig arribar el contra-informe dels tècnics de CESPA. Finalment hem decidit que deixaríem per més endavant la poda dels traços on acaben els carrers, i dels llocs que estan en zones verdes per que quedin més protegits. La resta,seran podats amb més cura, per deixar si algun està bé i no cal podar-lo.

Alfons Escoda

L'informe de CESPA es el següent.

INFORME SOBRE LA TANCA DEL TURÓ DE ST. PAU

Alfons, hem estat al turó de St. Pau amb l'Enric i en Juan Cardenas discutint el tema de la tanca de Pyracantha, a la vegada he pogut llegir tant l'informe de l'Enric com el de la sra. Alba Fransi.
Recolzo totalment les opinions de l’Enric i discrepo en moltes de les expressades per la Sra. Fransi.

-No s’està podant sinó rebaixant i rejovenint les plantes
-No s’està tallant amb desbrossadora sinó amb tisores, xerracs i motosserres.
-Els arbusts no presenten els problemes de pudricions dels arbres i els rebrots son força bons encara que es pugui perdre alguna branca massa vella per a rebrotar.
-Els rebrots solen ser abundants i si les branques velles no ho fan, rebrota la base de la soca. No crec que perdem un 40 ni un 30% de les plantes ni molt menys. Segurament el rebrot serà del 100% encara que pot haver alguna que falli.
-Aquesta tècnica és de normal aplicació en jardineria i a Cerdanyola la hem aplicat a la ronda amb total èxit en tots els casos. -Qualsevol poda menys dràstica obtindrà pocs resultats ja que les soques estàn molt envellides i la planta tendeix a créixer per la part superior de la tija.


fig. 1 Planta revellida fig. 2 Planta rejovenida

-Es cert que la tanca trigarà un temps a tenir la forma normal però no pas 4 o 5 anys, a més serà molt més verda i densa a la part baixa realitzant les funcions de tanca o barana molt més eficaçment.
-Els efectes de pantalla visual és certa però no té res a tapar ja que tots els veïns tenen murs a la banda del camí i el que vol intimitat s’hi ha posat una tanca pròpia.
-Com a pantalla acústica té un efecte gairebé nul tal i com es pot comprovar “in situ”. Fa anys que les pantalles acústiques es fan amb materials sintètics fono-absorvents.
-La poda per les dues bandes i per dalt s’ha fet cada any però no sense cap problema. Els treballadors no arriben a la part superior externa i el retall des de baix és molt dificultós perquè es fa a molta alçada i amb una base amb molta pendent. Si es fes revisar l’estudi de riscs laborals de la feina segurament ens obligarien a fer servir bastida a la part superior i cistella per la part exterior, encarint enormement el retall.
-A més cal fer constar que la tanca que es pretén mantenir a 2 metres d’alçada té una base molt precària degut a al forta pendent i és molt fàcil que algun dia de vent i pluja acabi bolcant i arranjant-se.

En la reunió d’avui hem acordat que es podria deixar sense rebaixar les zones frontals als caps de carrer per evitar caigudes de pilotes o perills per als infants. Una vegada rebrotada la part intervinguda es realitzaria el rebaix d’aquestes zones.

Cerdanyola, a 15 de abril de 2008

Jordi Monés i Balaguer

En l’assemblea de veïns del dia 6 de maig arribem a l’acord de que l’Alba Fransi enviarà de nou un informe, ja que del informe de CESPA deduïm que un dels problemes essencials per no continuar fent la tasca que s’anava fen els últims anys es L’ECONÒMIC, ja que la mateixa empresa explica en el penúltim apartat del seu informe que els treballadors no arriben a la part superior externa de la tanca i el retall des de baix és molt dificultós perquè es fa a molta alçada i amb una base amb molta pendent motiu pel qual i amb l’aplicació de la llei de riscos laborals s’hauria de posar una bastida i això encariria el cost d’aquesta tasca.

Tan bon punt tinguem l’escrit de l’Alba Fransí ja us informarem. Mentrestant la nova junta anirà treballant aquest tema amb l’ajuntament per exigir sobretot que la part que s’ha retallat i que queda desprotegida sa li doni una solució immediata mentre estigui creixent.

La junta.


]]> urn:uuid:2798 2008-05-09T14:56:48+02:00 <![CDATA[Reflexions des de Cerdanyola : Cracks de la informació i la crítica]]>
Aquí unes quantes lliçons de El Roto:





]]> urn:uuid:2793 2008-05-09T14:26:51+02:00 <![CDATA[Cineclub Xiscnèfils : 15 de maig - 12:08 Al Este de Bucarest]]>
12:08 Al Este de Bucarest (A fost sau n-a fost?) de Corneliu Porumboiu - Romania, 2006 - 89 min. VOSE En una petita població de Romania, el propietari d'una emissora local de televisió prepara un programa sobre les revoltes populars que van forçar la fugida del dictador Nicolae Ceaucescu de Bucarest, setze anys enrere. Per il·lustrar aquella gesta revolucionària, convida uns personatges peculiars al seu plató: Emanoil Piscoci, un vell jubilat que acostuma a fer de Pare Noel durant les festes nadalenques; i Tiberiu Manescu, un professor d'història carregat de deutes per culpa de l'alcohol. Els dos convidats s'autoproclamen "herois" de la revolució davant la càmera, i en l'entrevista rememoren l'històric assalt a l'Ajuntament sota els crits de «Fora Ceaucescu!». Llavors, alguns telespectadors telefonen al programa per qüestionar aquesta versió dels fets, i el debat televisiu farà un gir inesperat.

Dijous 15 de maig
21'30 H. Ateneu de Cerdanyola
Descarregar Fitxa Xisc
Veure Trailer
Web Oficial
Fitxa a IMDB
]]> urn:uuid:2782 2008-05-09T10:30:11+02:00 <![CDATA[Lectors Crazy : L'AIGUA OXIGENADA NO PICA]]> Quantes mentides no ens han explicat al llarg de la nostra vida que no dubtem a creure'ns i a reproduir amb tota impunitat?

Per fi algú, l'Aitana Carrasco Inglés, ha escrit i il·lustrat un llibre, editat per Tàndem, on recull totes aquestes mentides que vés a saber si ens han fet més mal que bé.

GRAN RECULL DE MENTIDES IL·LUSTRADES. València: Tàndem, 2008.

Algunes de les mentides populars més conegudes:

L’AIGUA OXIGENADA NO PICA

SI JUGUES AMB FOC ET PIXARÀS AL LLIT

SI PIXES A LA PISCINA, EL PIPÍ ES TRANSFORMA EN UNA BOMBOLLA ROJA QUE ET PERSEGUEIX

EL SINGLOT ÉS BO PERQUÈ SIGNIFICA QUE ESTÀS CREIXENT

ELS INFANTS VÉNEN DE PARÍS

SI CONTINUES A L’AIGUA, T’APAREIXERAN ESCATES COM ALS PEIXOS

Al final del llibre l'autora deixa unes pàgines en blanc perquè afegiu les mentides que heu patit a la vostra pell.
Vosaltres lectorscrazy també esteu convidats a afegir les vostres mentides faltaria plus!]]> urn:uuid:2780 2008-05-09T09:38:07+02:00 <![CDATA[Vespres literaris : Crónicas congresuales?y musicales (y dos)]]>
Como actividad complementaria al congreso, el sábado, día tres, tuvo lugar el Segundo Encuentro Internacional Poético- Musical Fundación Vespres Literaris. Como ya ocurriera en el Primer Encuentro…., en el presente se dio cita una variada representación de rapsodas-cantantes de un gran nivel:

Abrió la sesión, procedente de Canadá, Leonardo Gratacos. El poeta canadiense, de origen catalán, recitó-cantó sus melancólicos poemas acompañado por dos voces femeninas. El dúo Romeo y Julieta adorno la escena con sus gráciles pasos de baile.
A continuación, un habitual de nuestros encuentros: Iesus Queen, el Noi del Riu Sec, llenó la tarde de sonidos mediterráneos. Anna, Beatrice, Bjorn y Alexander son un cuarteto de animados rapsodas suecos; para la ocasión, recitaron antiguas sagas escandinavas al ritmo de unas modernas melodías. Desde la capital del Reino, el dúo La puerta de Alcalá representó unos trepidantes poemas capitalinos. Recién llegada de Buenos Aires, la explosiva Lebam, la azafata poetisa, nos recito sus poemas porteños desde el mismo pie de la escalerilla. De vuelta a nuestra tierra, La Quejio, primera dama de las poetisas sevillanas, declamó sus letras acompañada al toque por Susje, el Rey de los Palmeros Trianeros; un enorme Big Bros a la trompeta y Charlie, el Niño de Utrera, a los molinetes de guitarra.
Llegados a este punto, nuestro amigo Vila-Bou, desbordado por el entusiasmo y la calidez del espectáculo, saltó al escenario para deleitarnos con dos sendas canciones de su enorme acervo personal. Gracias, amigo Bou.
Ion y Iona, una joven pareja de Euskadi, dulcificaron el ambiente con unas sentidas canciones de los valles euskaldunes. Y, amigos, amigas, podéis creerlo, de la tierra de Aitor saltamos al corazón de Manhattan de la mano de Marieh Port y su voz grave y profunda. La acompaño en la actuación la bailarina del Covent Garden Anna Sanstenkaya

Para finalizar, todos los participantes cantaron y bailaron al ritmo marcado por la cantante y rapsoda mejicana Amelie, invitada especial de estos encuentros.

]]> urn:uuid:2776 2008-05-08T23:09:07+02:00 <![CDATA[Carrer Clos: Astronauta rimador]]>

Un gran grup: Antònia Font. La cançó: l'Astronauta rimador]]> urn:uuid:2777 2008-05-08T22:42:52+02:00 <![CDATA[Chachevisión: La nueva Festa de l'Esport.]]> sustituir la Nit de l'Esport por algo diferente...

La Nit de l'Esport, de la cual el año pasado se cumplían nueve ediciones, era una cena en el Hotel de la UAB donde se repartían premios a deportistas y entidades. La noche era larga, pesada y salía cara al consistorio y a quien quisiera pagar un dineral para (mal)comer allí.

Según parece el nuevo evento se llamará Festa de l'Esport y será en la Plaza Abat Oliba. Con carpas para que las entidades puedan informar a los ciudadanos de Cerdanyola sobre las actividades que llevan a cabo y un espacio central donde los deportistas puedan hacer demostraciones en vivo y en directo. De momento no se conoce nada más aunque supongo que se inventarán algo para distinguir a los mejores deportistas y entidades del último año.

Me parece muy bien que se siga este modelo de acto: cercano, participativo, céntrico y punto de encuentro de entidades y deportistas un día al año. Además es mucho más barato.]]> urn:uuid:2775 2008-05-08T22:28:11+02:00 <![CDATA[Javi Montes : El PP ens tanca les portes]]> urn:uuid:2774 2008-05-08T22:16:04+02:00 <![CDATA[Campiquipugui : Trailer Festival Interpueblos 2008]]> urn:uuid:2771 2008-05-08T21:31:10+02:00 <![CDATA[ample10: ]]> que estar a la sala d'estar ?.]]> urn:uuid:2769 2008-05-08T19:07:48+02:00 <![CDATA[Palimpsests: Visca el poema en prosa]]> urn:uuid:2811 2008-05-08T18:41:51+02:00 <![CDATA[ETSE UAB: Alumnes de Teoria de la Programació (Informàtica)]]> urn:uuid:2767 2008-05-08T18:01:51+02:00 <![CDATA[Jesús Hernández : ?Una anàlisi sociològica dels resultats del 9 de març?]]> Dilluns passat vaig assistir a un acte organitzat per la fundació del PSC, la Fundació Rafael Campalans: “Una anàlisi sociològica dels resultats del 9 de març”. Per analitzar els resultats dels darrers comicis en el conjunt d´Espanya es va comptar amb les intervencions dels professors: Gabriel Colomé, director del Centre d´Estudis d´Opinió (CEO) i de Fernando Vallespín, director del Centre d´Investigacions Sociològiques (CIS). Va fallar Julián Santamaría, president de l´Instituto NOXA que tenia prevista la seva assistència, cosa que va fer que Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans, presentés la xerrada. És la primera vegada que anava a la casa Golferichs, un entorn bellíssim, però que incompleix els més mínims requisits d’accessibilitat (cosa que, sincerament, em va molestar).

Vallespín, que assistia a un dels seus darrers actes com a director del CIS ja que serà substituït en breu, va fer una explicació més política que sociològica, però en tot cas molt correcte. Els assistents, la majoria militants del PSC, no van acabar gaire convençuts de les seves explicacions. Va dir que el PP va fer uns bons resultats, ja que va pujar en vots i que lamentava la bipolarització i la manca de proporcionalitat de la composició de la cambra. També va vaticinar que “la escasez” deixarà en una situació complicada al PSOE. Es referia a “escazez” a la manca de recursos tant econòmics fruit de la crisi (ell si va parlar de crisi) com de recursos naturals, exemplificats amb la guerra de l’aigua. En aquest escenari el que els partits nacionalistes o regionalistes, com CiU o PNB, poden recuperar part de l’espai perdut davant els socialistes que necessiten la perifèria per a guanyar les eleccions, ja que al centre tenen una situació complicada.

El moment estelar el va protagonitzar Gabi Colomer. Se’m fa difícil veure com un director d’un Centre com el CEO, que ha de garantir certa neutralitat, pot fer unes intervencions tant sectàries. D’entre totes les perles que va fer, destaco la seva reacció quan el professor Vicenç Navarro, va preguntar si hi havia algun estudi que preveiés les possibles reaccions electorals a que el PSC tingués grup parlamentari propi a Madrid. La sala va fer un “uff!”, com si la pregunta fos una entrada al genoll al minut 2 de partit. “Quina mala llet!” va dir la noia que tenia al costat. La resposta de Colomer em va recordar a Laporta amb aquell “Al loro...Que no me los embauquen!”. Va dir que “hi ha coses que no poden ser. I punt.” i el grup del PSC no pot ser “perquè ho prohibeix el reglament del Congrés” (cosa que no és certa si es presentés com a PSC a les eleccions, ja que estan registrat com a partit al tribunal de comptes i no com a federació), que seria un “suïcidi polític inexplicable” i que això del grup parlamentari eren elucubracions de qui vol destruir al PSC i al socialisme català. Recordo que a pregunta la va fer Vicenç Navarro i no, per posar un exemple, David Madí. Va defensar les enquestes d’El Periòdic d’Andorra, fins i tot les falses i manipulades, ja que va reconèixer que mai des del 2005 va perillar el més mínim la victòria socialista a les eleccions generals.

No es va entrar a fons en veure peculiaritats del comportament electoral, i se’ns va remetre als assistents a esperar a les enquestes post electorals que els dos experts van afirmar que en aquesta ocasió seran especialment interessant, cosa ja fa dies dic. D’aquí tres setmanes tenim baròmetre del CEO (Que Colomer ja ens va avançar que ve molt “mullat”, entenc que per la crisi de l’aigua. De la del CIS ja podem veure l’avanç dels resultats. En tot cas si que van destacar el transvasament de vots d’ERC a PSC a segona corona de Barcelona, del PSC al PP a primera corona i absorció elevada del PSC a ICV-EUiA al conjunt de Catalunya. Restaré impacient al baròmetre del CEO per constatar-ho.

]]> urn:uuid:2765 2008-05-08T13:51:02+02:00 <![CDATA[El eterno aprendiz : La vanidad no conoce pasado (1)]]> Inga, como podéis imaginar, es un nombre figurado. Entre tooodo lo que hablamos (con casi la misma familiaridad con que lo hicimos la última vez, hecho que me ilusionó cuando, habitualmente, los amigos de antaño esquivan la mirada o fingen no reconocerse) estaban Álex, su carrera, su matrimonio, sus proyectos y, entre ellos, mi colaboración en su blog. Ella se reconocerá inmediatamente; pero no es cuestión de desvelar su identidad en relación a algunos de los hechos sentimientos que compartimos entonces y que, en mi caso, parecen extender sus sombras hasta la actualidad.
Hace un poco más de diecinueve años, Inga y yo coincidimos en pupitres contiguos en COU. Nada en ella la hacía destacar a primera vista por encima de las demás: de mi misma mediana altura, espalda ancha, caderas anchas, para nada exuberante, pelo castaño rizado, ojos marrones moteados de verde pálido. Acostumbraba a vestir con ropa de deporte o de mercadillo, y sólo se acicalaba para las fiestas o la discoteca.
Álex me advirtió sobre los enamoramientos paulatinos: no hacía mucho que le había pasado con una compañera de clase, y vimos cómo se desvivía por una relación imposible en el plano real (ella contaba con un novio que, por lo que supimos, funcionaba a rachas) y maravillosa en su mundo ideal. Había un problema añadido: por aquel entonces, Álex se empeñaba en no probar alcohol, cosa que hacía imposible hacerle olvidar a la chica mediante una terapia de shock etílico. Y lo probamos con ahínco, pero no hubo forma humana.
Poco más adelante, comprobaría que esa terapia no hubiese sido suficiente.
A pesar de que nos conocímos ya en 1.º, Inga y yo habíamos compartido poca cosa más aparte de algunos apuntes, unas cuantas tardes alrededor de una mesa en El Quijote con amigos comunes y unos cuantos partidos de básquet en el mismo equipo durante las clases de educación física.
Y ese último año de instituto compartimos todo el curso, al observar la curiosa costumbre de sentarnos en el mismo pupitre del primer día de clase. Una coincidencia fortuita, dado que a los mejores amigos de ambos los habían asignado a las aulas contiguas.
Fue curioso cómo se giraron las tornas. Álex se ríe todavía: esa enfermedad coronaria que lo afectó cerca de dos años a mí me rebrota tras veinte.
De vuelta al 2008, en el 1916 reviví sensaciones que me devolvieron al 1991: sus ojos levemente caídos, chispeantes a pesar de su apariencia melancólica; su voz seductoramente rasposa; su forma de ladear la cabeza y, desde una posición inferior, dispara la mirada directamente al fondo de mis ojos. Si me hubiese visto Marga, a pesar de habernos separado, se habría puesto inmediatamente celosa.
Como se puso Váleri, con quien había estado tonteando aquel verano del 1990. Aquel fue el primer síntoma, mucho más traumático que con el que estuvo mortificándonos Álex, inocente hasta el hartazgo en cuestiones amorosas, hasta que entramos en la Universidad. Yo, que vivía con cierta despreocupación y alegría (al fin y al cabo, romper no era más que una asignatura obligatoria, y no excesivamente complicada, en la carrera de la vida), estaba a punto de ver cómo mis esquemas se resquebrajaban.
Váleri cuadraba más con el patrón de chica con el que me gustaba salir durante la adolescencia: atractiva, divertida, atrevida, nocturna, sensual... y, como todas las anteriores, extrañamente dependiente y posesiva. Era inquita, pero no compartía mi gusto por la lectura. Sí por la música, y en ese terreno envidiaba a Inga, que había conseguido algún bolo en el grupo de su novio. Ah, sí: como la muchacha que tuvo encandilado a Álex (a la que llamaremos por el momento Marga), Inga tenía novio: un universitario, virtuoso de la guitarra eléctrica y que, según decía, tenía contactos "importantes".
Todos los factores se combinaron y reaccionaron un 23 de abril, día de Sant Jordi. Casi lo recuerdo como si fuese ayer...
]]> urn:uuid:2749 2008-05-08T01:23:22+02:00 <![CDATA[GNUAB: Inscripcions pel taller de localització de programari]]> Taller de localització de programari:
  • Dia: Dimecres 21 de maig
  • Hora: de 17:00h a 19:00h
  • Lloc: Aula multimèdia B, facultat de traducció]]>
    •  urn:uuid:2748 2008-05-07T23:59:59+02:00     <![CDATA[Carlos Cordón Blog : Ja n'hi ha prou d'aquest color!]]> Ja n'hi ha prou d'aquest color, així calificava el gran Joan Maria Pou (RAC1) la imatge del F.C. Barcelona aquesta nit al Bernabéu. Deixant de banda la humiliació del Real Madrid (4-1), no podem permetre l'actitud mesquina i "passota" d'aquesta colla de dròpuls. S'han de prendre decisions en aquest equip que s'ha mostrat indigne de portar la samarreta del Barça, s'ha de portar gent que posi el que s'ha de posar per deixar de treure els colors a tanta i tanta gent que sent aquest club infinitiament més que tots ells junts. Decisions ja!

    Visca el Barça!

    ]]>     urn:uuid:2747 2008-05-07T23:56:21+02:00     <![CDATA[Gente con ilusión: La felicidad]]>
    La felicidad humana generalmente no se logra con grandes golpes de suerte, que pueden ocurrir pocas veces, sino con pequeñas cosas que ocurren todos los días.

    Benjamin Franklin
    ]]>     urn:uuid:2746 2008-05-07T22:45:33+02:00     <![CDATA[Espai de llibres : Miranda July]]> Cultura/s de La Vanguardia dedica quatre pàgines a analitzar el panorama de la narrativa nord-americana actual a travès d'alguns dels seus representants més destacats i, també, d'una selecció de les revistes literàries (McSweeney's, n+1 i Believer) que serveixen de vehicle i altaveu a les noves tendències. D'alguns dels autors ressenyats a l'article hem parlat ja en aquest blog, com és el cas de Michael Chabon, Dave Eggers o David Foster Wallace; uns altres, més joves o amb una trajectòria encara per consolidar, comencen ara a ser coneguts al nostre país: el dominicà Junot Díaz, per exemple, que acaba de publicar a Mondadori la seva molt celebrada novel·la La maravillosa vida de Oscar Wao, o el jove Benjamin Kunkel, autor de la interessant i divertida Indecisió (publicada en català l'any passat per Proa).

    D'una de les escriptores destacades per Cultura/s, en canvi, no en teniem cap referència. Es tracta de l'obsessivament multidisciplinar Miranda July: una jove artista, cantant, actriu i directora de cinema que ara, pel que sembla, s'ha convertit en una mena d'escriptora de culte per a tota una generació de lectors adolescents. D'ella escriu Josep Massot a l'article corresponent, titolat Fresca, descarada, feminista: "Rick Moody (autor de La tormenta de hielo) alentó a July para que escribiera relatos cortos, publicados en revistas como Paris Review, Harper's o New Yorker, reunidos en un libro que publicará Seix Barral, No one belongs here more than you. July no tiene bagaje literario, pero su escritura es fresca, espontánea, llena de humor, descaro y mucho sexo." I l'article conclou amb unes declaracions de Miranda July on ella mateixa descriu la seva escriptura: "A veces tengo un sentimiento triste o desesperado o irresuelto y lo junto con un detalle del mundo externo, como una frase oída en un avión o un sueño. Creo que el universo puede estar contenido en las cosas más pequeñas."

    Esperarem amb curiositat la publicació en castellà del seu llibre. I, per anar fent boca, us proposem el visionat d'una de les moltes entrevistes seves que poden trobar-se a Youtube:


    ]]>     urn:uuid:2738 2008-05-07T17:02:48+02:00     <![CDATA[La Fageda d’en Joan : Això és el que s'entén per justícia?]]>
    El 28 d'abril proppassat els Mossos d'Esquadra van detenir a Terrassa Francesc Argemí "Franki" per uns fets succeïts a les festes majors de Terrassa del 2005, en les quals suposadament aquest va agafar la bandera espanyola de l'Ajuntament. El Tribunal Suprem havia desestimat el recurs presentat pels advocats defensors confirmant la sentència que el condemna a 2 anys i 7 mesos.

    Més enllà de si en "Franki" n'és o no l'autor, o de si aquests fets són més o menys lloables el que ens ha de preocupar és que per agafar una bandera espanyola de l'ajuntament hom pugui anar a la presó, amb tot el que socialment comporta, i no pas per poc temps. I és que per emportar-te la bandera espanyola - i no cap altra- de l'ajuntament estàs cometent un delicte d'ultratge a la bandera.

    Sembla inconcebible i demencial que en un Estat de l'Europa occidental això pugui passar. No és només l'ultratge a la bandera, la justícia espanyola també obliga a jugar amb la selecció espanyola a qualsevol esportista administrativament espanyol si no vol acabar amb la seva carrera esportiva, també il·legalitza partits,etc. Tenim moltes lleis heredades del franquisme, i d'altres més recents, que els polítics i magistrats espanyols han tingut més de 30 anys per modificar i no ho han fet. No ho han fet perquè no accepten que puguin existir moviments socials que qüestionin la legitimitat de l'Estat on viuen. No ho han fet perquè tenen por que aquests creixin si allò que fan no és delictiu.

    I així vivim, en un Estat perfectament europeu i democràtic portes enfora construït a base de guerres i renúncies, amb una part poderosa que posa les lleis i una part feble que les aguanta. Això és la justícia espanyola, molt poc justa però, això sí, molt espanyola.

    Hem de seguir callant?]]>     urn:uuid:2739 2008-05-07T16:53:28+02:00     <![CDATA[UGT Ajuntament de Cerdanyola : Commenmoració Institucional del 1r de maig]]>


    Acte programat aquest vespre a Sabadell. Cliqueu al damunt de la imatge per ampliar-la.]]>     urn:uuid:2734 2008-05-07T14:31:08+02:00     <![CDATA[Márquez Cervantes Blog : Idees i pensaments]]> Ahir vaig veure a CNN part de la entrevista del periodista Antonio San José a Gustavo de Arístegui, diputat i portaveu a la Comissió d'Assumptes Exteriors del Partit Popular. . Malgrat les diferències que pugui o no tenir amb ell he de reconèixer que comparteixo i valoro part del que va dir. Intentaré fer un resum (en cursiva les parts on explico el que va dir Arístegui, per no confondre el que ell diu amb el que jo dic) d'alguns coses que va dir i afegiré algunes opinions personals.

    Claredat
    Antonio San José va destacar abans de començar la entrevista la claredat a l'expressar-se de Gustavo de Arístegui. Totalment cert, vaig observar que és una persona que intenta parlar de forma clara i entenedora. Pot compartir o no la seva opinió però sembla que sap expressar-se de manera que entenguis el que vol dir sense haver-te de parar a analitzar si ha volgut dir X o Y. És una qüestió que haurien de mirar-se moltes persones.

    Abans del Congrés del PP: Debat. Després: Unitat
    Va comentar que ara és el moment de fer debat, segons ell, abans del Congrés s'ha de poder debatre sobre diverses qüestions per tal de poder sortir del Congrés amb força i unitat. Malgrat que aquesta visió la tenen moltes persones que pertanyen a partits polítics, moltes persones i mitjans tendeixen a assimilar el debat intern als partits polítics com a crisi interna, entenen crisi com quelcom negatiu per a un partit polític. Crec que assimilar la discrepància interna als partits polítics amb "crisi" de forma pejorativa és pervers. La poca cultura democràtica i els sistemes rígids podrien explicar aquest fet.
    Penso que el debat i el diàleg intern de tots els membres dels partits (no només dels dirigents) és l'única via que fa possible una unitat real i veritable. És cert que un partit també pot estar unit mitjançant la submissió però no podem parlar de una unions real sinó de artificials.

    Secretaria General del PP: Primer s'ha de debatre i buscar el perfil i les idees, després la persona
    San José va intentar treure-li la algun nom. Ell va aclarir que ara mateix no li sembla malament cap dels noms que s'han dit però que el debat ara mateix no ha de ser aquest. Segons ell, primer s'ha de buscar i debatre el perfil que ha tenir la persona, va destacar alguns aspectes que ha tenir el futur Secretari General del PP.
    Parlar de noms sense tenir clar o debatre quin perfil és el que necessita tenir la persona que ocupi el càrrec és enfocar malament el debat.
    A Espanya (i Catalunya) és tendeix a personalitzar molt el que haurien de ser debats d'idees i de formes d'actuar. És curiós que durant molts anys s'ha tendit a personalitzar, i el que arribat més a la opinió pública ha sigut l'enfrontament de persones, no d'idees. Un exemple és quan es parlava i es parla de felipistes i guerristes, d'aznaristes, de Solchaguistes, Borrellistes (pocs?), de les dicrepàncies Gallardón-Aguirre, Rajoy-Aguirre, Carod-Puigcercós... Sembla que els conflictes que han tingut/tenen Gallardón i Aguirre siguin personals (potser en tenen). En el debat polític les qüestions personals haurien de quedar al marge, i només s'haurien d'enfrontar les diverses idees, maneres de fer, i opinions.
    Crec que aquest personalisme resulta nociu pel debat i i l'aprofundiment democràtic.

    Rajoy serà l'únic candidat, ja que el sistema és molt rígid
    El diputat va explicar que Rajoy seria l'únic candidat a presidir el partit ja que el sistema tampoc fa possible o fa molt difícil que es presenti cap alternativa. Es necessita l'aval d'un 20% dels delegats al Congrés per presentar candidatura.
    En aquest aspecte crec que pocs partits poden donar lliçons al Partit Popular. En molts partits el militant de base no té cap poder decisió real en el seu partit. La militància política en molts casos acaba limitant-se en assistir a mitins, pagar quotes i poder decidir qüestions estèrils, com per exemple votar els delegats al Congrés sense saber quina posició tindrà la persona escollida en les votacions dels càrrecs. No diré pas que són sistemes no democràtics o antidemocràtics però si diria que són sistemes que indueixen a censar "democràticament" la pressa de decisions en quant a càrrecs.

    Després va parlar d'altres qüestions però no vaig continuar mirant l'entrevista. Era molt tard.

    Aquesta actualització utilitza l'excusa de l'entrevista al diputat popular per llançar alguns idees i pensaments. Potser en altres actualitzacions desenvolupo alguns dels pensaments/idees que he llençat en aquest post.
    ]]>     urn:uuid:2733 2008-05-07T14:27:39+02:00     <![CDATA[Pàgines de meteo: Resum del mes d'Abril a Cerdanyola]]>
    Les dades d'Abril a Cerdanyola son aquestes:

    Barri de Serraparera. (Meteoclimàtic)

    • Màxima absoluta......... 25,7º (Dia 25)
    • Màxima mitjana.......... 19,7º
    • Mitjana mensual.......... 14,1º
    • Mitjana mínima............ 9,2º
    • Mínima absoluta........... 4,6º (Dia 1)
    • Dies de glaçada............. 0

    • Precipitació................. 37,4 mm
    • Màxima en un dia....... 26,2 mm (Dia 17)
    • Dies de precipitació....... 8

    • Ràfega màxima............ 53 km/h (Dia 18)
    • Vent dominant............. SW

    Cerdanyola Centre. (Meteoclimàtic)

    • Màxima absoluta......... 25,1º (Dia 25)
    • Màxima mitjana.......... 19,0º
    • Mitjana mensual.......... 13,9º
    • Mitjana mínima............ 9,3º
    • Mínima absoluta........... 5,0º (Dia 1)
    • Dies de glaçada............. 0

    • Precipitació.................. 38,2 mm
    • Màxima en un dia......... 25,0 mm (Dia 17)
    • Dies de precipitació........ 8

    • Ràfega màxima............ 58 km/h (Dia 18)
    • Vent dominant............. SW

    Parc Tecnològic. (Meteocat)

    • Màxima absoluta......... 26,2º (Dia 25)
    • Màxima mitjana.......... 19,9º
    • Mitjana mensual......... 13,5º
    • Mitjana mínima............ 7,4º
    • Mínima absoluta........... 1,5º (Dia 1)
    • Dies de glaçada............. 0

    • Precipitació................... 42,7 mm
    • Màxima en un dia.......... 29,7 mm (Dia 17)
    • Dies de precipitació......... 9

    • Ràfega màxima............ 55 km/h (Dia 8)
    • Vent dominant............. SSW

    Can Coll. (només Pluja) (INM)

    • Precipitació................... 50,2 mm
    • Màxima en un dia.......... 37,3 mm (Dia 17)
    • Dies de precipitació......... 7

    NOTA: A Serraparera i al Centre les dades corresponen al dia civil en horari normal. Al Parc Tecnològic, son en horari solar i a Can Coll, les observacions pluviomètriques corresponen de 9 del mati a 9 del mati.]]>     urn:uuid:2726 2008-05-07T11:48:42+02:00     <![CDATA[Xavi Olivé : Recull fotogràfic de la Festa Major Roser de Maig 2008]]> urn:uuid:2719 2008-05-07T00:03:02+02:00 <![CDATA[CERDANYOLA JSC: COMUNICAT DE LA JOVENTUT SOCIALISTA DE CATALUNYA, DAVANT DE LA PROPOSTA DE TANCAMENT DEL BATXILLERAT NOCTURN]]> Fa uns dies, hem rebut la noticia de la proposta de tancament de les aules de Batxillerat Nocturn. Des de la nostra organització creiem en una Educació de Qualitat i gratuïta, on qualsevol ciutadà del nostre territori pugui accedir a aquesta possibilitat, ja que la Educació és un bé necessari per al desenvolupament de qualsevol ciutadà.

    És per això que hem d’oferir a tots els ciutadans, facilitats per a poder adquirir una sèrie de coneixements que l’assegurin unes condicions mínimes idèntiques a qualsevol altra ciutadà.
    En el món en el que vivim, malauradament, són moltes les famílies que necessiten els màxims recursos econòmics per a afrontar el dia a dia. Això vol dir que molta societat juvenil, hagi de treballar per a costejar les despeses mínimes del món quotidià, i per aquest mateix motiu, hi ha molt jovent que, a l’actualitat ha de compaginar els estudis amb el món laboral.

    És per això que oferir uns estudis superiors obligatoris com el Batxillerat, és una oportunitat per a molts estudiants que han d’accedir a aquesta opció per a combinar el món laboral amb el món educatiu, i d’aquesta forma poder seguir la seva formació.

    Des de la nostra Organització, suprimir aquests estudis, o modificar-los, oferint a canvi una educació a distància, no assegura les mateixes oportunitats a uns ciutadans que als altres.

    Per tot això des de la Joventut Socialista de Catalunya:

    1. Volem que, des del Departament d’Educació es replantegi la supressió del Batxillerat Nocturn, ja que molts estudiants es poden veure afectats per aquesta actuació.

    2. Volem manifestar que des de la nostra organització, no creiem que l’Educació a distància, sigui una eina substitutiva del Batxillerat Nocturn, sinó una eina de suport d’aquest tipus d’ensenyament.

    3. Creiem que la Educació a Distància, no assegura les mateixes oportunitats per a tots els ciutadans i ciutadanes, però que, paral·lelament, és necessària com a una eina més de possibilitat a l’hora d’una oportunitat més per a alguns estudiants.

    4. Reclamem més ajuts per als estudiants, perquè d’aquesta forma sigui més factible per horaris compaginar el món laboral i el món formatiu.

    Aprofitem per a reclamar un dret que sota la nostra organització, és necessari, com és el fet de reclamar que els treballs pràctics de l’alumnat, estiguin remunerats. Entorn aquest aspecte, des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem que s’haurà de fer una proposta per tot els actors implicats en la formació dels i les alumnes.
    ]]>     urn:uuid:2718 2008-05-06T22:05:45+02:00     <![CDATA[Nunca Llueve eternamente : Excellence]]> Cerca, muy cerca de mi lugar de trabajo, hay una libreria. Me encanta, en los ratos muertos de la pausa de mediodía, deambular entre sus estanterias, examinar los libros expuestos, tocarlos, ojearlos...

    Porque esta es una libreria algo especial. Decir que es “temàtica” seria quedarse corto, pues no se limita a un tema, ni siquiera a pocos. Su especialidad es todo lo que tiene que ver con la mejora de uno mismo, y por lo tanto destacan los libros de tipo práctico, aunque también concede su buen espacio a la novela. En Excellence encontramos secciones como Salud, Bienestar, Medicina Alternativa, Gastronomía, Sexo, Autoconocimiento, etc. y entre los autores que siempre nunca faltan Paulho Coelho, Jorge Bucay, Richard Bach, y otros miles de creadores de sueños y de sabiduría.
    Más que una simple librería, Excellence se define como un espacio cultural, y como tal se organizan frecuentes cursillos, presentaciones de libros y conferencias. Además, dispone de cafetería donde disponen de menú a mediodia, especializada en ensaladas.
    Está en Rbla. Catalunya, 25, y dispone de Web donde pronto se podrán adquirir libros on-line.

    Me gusta la cita que consta en el dorso de su tarjeta: “Sabemos lo que somos pero no lo que podemos llegar a ser”. W. Shakespeare.


    ]]>     urn:uuid:2691 2008-05-06T19:10:01+02:00     <![CDATA[El temps en imatges : Les conseqüencies del cicló Nargis]]>
    A l'anterior missatge ja advertía del perill que comportava aquest cicló tropical, comparant-lo amb el famós huracá Katrina. Era evident que aquest cicló Nargis era potencialment més perillós que el que va afectar les costes de Louisiana degut a la molt deficient qualitat de vida de Myanmar i la nula planificació del territori ni de preparació davant un fenòmen d'aquesta categoría.

    Fa una estona he escoltat que el govern del pais reconeix 22.000 morts i prop de 40.000 desapareguts. Una veritable tragèdia. Si pensem que aquest territori és un dels majors productors d'arrós de Myanmar i del Sudest asiàtic, els quals han quedat arrassats, podem imaginar l'abast del drama humá. Però no voldría entrar en temes sociològics i si, en canvi, centrar-me en els aspectes geogràfics i meteorològics.

    A dalt, mitjançant unes imatges del satèl·lit Terra amb el sensor MODIS, teniu una comparació del delta del Irrawaddy abans del cicló i ahir, després del pas del Nargis. Les inundacions son clarament perceptibles i amb fotografíes més properes veiem fins a quin punt ha fet mal.

    Aquí podeu veure un article de la NASA respecte a aquest cicló.

    Unes imatges:



    ]]>     urn:uuid:2689 2008-05-06T16:42:27+02:00     <![CDATA[Grups de música jove de Cerdanyola del Vallès: Música]]> ]]> urn:uuid:2669 2008-05-06T10:34:40+02:00 <![CDATA[Irene Moreno: TODOS CON EL SAHARA]]>



    Hace 33 años les dejamos "colgados" en el Sahara, por cobardía. Les debemos su libertad así que desde aquí quiero unirme a esta iniciativa.

    A continuación adjunto el manifiesto que esta plataforma ha hecho público:

    ¡ÚNETE CON TU FIRMA!


    Manifiesto

    Los participantes de la 5ª edición del festival del Sahara hemos estado en uno de los campamentos de refugiados saharauis donde se vive un drama humanitario.

    La situación empeora año tras año. El proceso de paz está bloqueado y eso afecta especialmente a los más débiles. Mujeres, niños y ancianos. Hay 200.000 personas que fueron españolas abandonadas en el desierto desde hace 33 años.

    Es urgente que la ciudadanía ayude a devolver la libertad a el pueblo saharaui. Por eso pedimos al gobierno de España que reconozca el status diplomático del frente polisario.

    Hoy se pone en marcha una plataforma de recogida de firmas para conseguir que esto sea posible entre todos.

    Firmado:

    Los miembros de la plataforma TODOS CON EL SAHARA


    El objetivo de esta plataforma es lograr el máximo número de firmas de apoyo al manifiesto hasta el 15 de septiembre. El fin es hacer entrega de ellas al Presidente de Gobierno para que España lidere la búsqueda de una solución pacífica y justa a un conflicto que nos afecta directamente.

    ]]>     urn:uuid:2661 2008-05-05T22:33:54+02:00     <![CDATA[Desde Fontetes: Carta abierta a Rik]]> Estimado enemigo, ¿qué tal va por las tierras rojinegras? Aquí todo va viento en popa, de fiestas mayores (lo de mayores es por tradición, porque esta fiestas de "mayores" tienen bien poco). Nos han traido a Tamara, esa chica que cogió el sobrenombre de "La Buena" a raíz de la aparición televisiva de la otra tamara, la hija de la nosecuantos dedos.

    Desde luego que, desde que vino el gran Lichis con su Cabra Mecánica, las fiestas mayores de esta ciudad han ido decreciendo, primero fue Lucrecia, la "colores" (por sus peinados), luego ya se tocó fondo con los triunfitos (que en vez de fiestas mayores, parecía esto una gala más de OT, solo faltaba el Risto, pero no lo traían por miedo a que más de una persona fuera criticada), y ahora intentan levantar el vuelo con nada más y nada menos que Tamara. La buena.

    Al menos no ha llovido este año, que ya se sabe que, en vísperas de nada, llueve por todo, y más si las fiestas alternativas nos ofrece tanta variedad musical. Aunque de música no voy a opinar, que el cazatalentos eres tú. Y es por eso que me atrevo a decir que, el hecho de que "Las fiestas alternatives de Cerdanyola" no estén en tu agenda, lo dice todo por ellas.

    Lástima que esta vez haya sido Fontetas el lugar escogido para tan grotesco espectáculo, con lo bien que estuvieron estas fiestas alternativas el año pasado y lo tan bochornosas que han sido este año... ¿O quizás, como dice mi amigo Javi, en Fontetas nos han engañado, y nos han traído las "fiestas alternativas de las fiestas alternativas"?

    Bueno, siempre nos quedará agosto, y para no morir en mayo, voy a parar esta carta, enemigo íntimo.]]>     urn:uuid:2652 2008-05-05T15:23:43+02:00     <![CDATA[Blog del Santi : 31 Ligas]]> Os dejo algunas fotos y videos de la celebración de la liga en la Cibeles de Cerdanyola, ésta vez sin agua cosa que ha hecho irritar a más de uno aficionado, a todos vamos... Por allí he estado con madridistas como: Meri, Noelia (ella no lo es) con el Jony, el colgado de mi primo Fran (el de la peluca) y su novia Laura y también a otro Jony. Recuerdo celebraciones con mucha más gente... Hasta el miércoles!



    ]]>     urn:uuid:2634 2008-05-05T01:33:47+02:00     <![CDATA[Bloc d’en Daniel Mallén : ]]>
    El camí de tornada del bumerang estatutari

    Està tornant. Qui sigui del Tribunal Constitucional ja ha començat a filtrar als mitjans detalls de les deliberacions. A banda de l’opinió que es pugui tenir de la legitimitat d’aquestes, el fet no deixa de ser tota una demostració del rigor, la imparcialitat i la fiabilitat d’aquest òrgan. Consideracions a banda, l’espectacle promet.

    De la primera part del procés se’n van poder extreure dues constatacions:

    1. L’Estat Espanyol no es vol reformar ni fer-se més amable a aquells que expressen una identitat diferent a la marcada pel nacionalisme espanyol.

    2. La sobirania recau única i exclusivament en els representants polítics del conjunt estatal. Les parts no tenen res a dir ni decidir sense guanyar-s’ho. I que cadascú ho interpreti com vulgui.

    Aquestes sentències es mantindran ben fermes. Ja ha sonat el tret de sortida per a la segona part del serial. Un cop el botí socialista ja ha arribat a Madrid i ha permès la reedició d’un govern socialista, les coses ja poden començar a quedar claretes. És així de simple, el Tribunal Constitucional comença a moure’s un cop no destorba el camí cap a La Moncloa de José Luis Rodríguez Zapatero. És d’una simplicitat capaç de ferir sensibilitats curtides i d’una previsibilitat altíssima.

    Caldrà veure quin rang li queda al referèndum. No val la pena preguntar-se si els catalans van decidir quelcom. Qui decidirà serà l’Estat Espanyol a través del Tribunal Constitucional. La validesa de la consulta la determinarà la reacció dels partits catalans davant la previsible desautorització que s’aproxima.

    El PSC, per mitjà de José Zaragoza, ha començat a determinar un rumb: no acatar una sentència és un delicte. Després, picaran de peus i faran tot el teatre que calgui per tal de sortir mitjanament ben pentinats a la fotografia, però la realitat previsible és la que ens ha avançat el secretari d’organització del PSC. Una posició que s’anirà estovant però que és i serà dura. La seva “Catalunya optimista” és la que posa l’altra galta amb alegria. I el que es queixi serà acusat de ser un derrotista i de voler enganyar al personal amb propostes inversemblants.

    Cal decidir quina legitimitat donem al referèndum. Els alts funcionaris de l’Estat ja han dit la seva. Per això estan aquí. Si els catalans van donar el seu vist-i-plau a un text que malgrat opinions, era intuït com un avenç, i ara l’Estat vol fer trampes i modificar les clàusules del contracte, algú els haurà de defensar. Si creiem en la capacitat del poble català per signar contractes amb l’Estat, no podem deixar de creure en la seva legitimitat per trencar-los. Se’n diu “lògica pura i dura” i ha de marcar un camí alternatiu al que ja ha indicat José Zaragoza.

    Com fer-ho és una incògnita que s’anirà resolent tota sola en base a la voluntat política real de les diverses forces polítiques catalanes. De moment es pot fer necessari recordar que de majories possibles al Parlament de Catalunya n’hi ha com a mínim dues, l’actual i un altre. Amb determinades qüestions no s’hi val a jugar i caldria que tothom ho entengués.

    Sense una bona gestió de la situació, el bumerang estatutari que va arribar a Madrid i que ha començat el seu camí de tornada cap a Barcelona, ens pot anar a parar al cap amb una potència que podria deixar estabornit a més d’un i amb unes conseqüències pel país difícils de determinar.
    ]]>     urn:uuid:2633 2008-05-05T00:31:56+02:00     <![CDATA[Gamoia: Actinetgenda a les Nits a l?àtic]]> urn:uuid:2624 2008-05-04T00:40:36+02:00 <![CDATA[Bloc de l’Enric del Amo : Compte enrere pel Connecta!]]> Ja fa 5 anys que anualment se celebra un esdeveniment musical, cultural i social en algun poble del Vallès.

    L'objectiu d'aquest festival és acostar la cultura catalana a la població més jove i la manera de fer-ho és mirant de potenciar grups del panorama musical català i organitzant xerrades. D'aquesta manera, creant complicitats i cercant crear un esdeveniment atractiu es pretén contribuir a normalitzar les expressions culturals en la nostra llengua i que aquestes guanyin espai en la societat civil. Enguany se celebra la cinquena edició del Connecta a La Garriga, en la qual tindrà lloc un concurs de grups novells, l'actuació del grup Dr.Ring Ding i una Festa Flaixbac.

    El programa d'actes i concerts serà el següent:

    Divendres 16 de maig

    21:00 h Sopar d'entitats amb representants del món de la cultura. Més informació sobre lloc, preus i ponents ben aviat!

    Dissabte 17 de maig

    20:00 h Concurs de grups novells

    00:45 h Concert Dr. Ring Ding

    02:15 h Festa Flaixbac, amb Calres Pérez, conductor del matinal "El matí i la mare que el va parir!"

    04:15 h Dj Thabius

    +info>> www.connecta.cat

    ]]>     urn:uuid:2623 2008-05-03T17:16:09+02:00     <![CDATA[laOPINIÓN.arr: UN FRANCÉS PIERDE LA NACIONALIDAD POR CASARSE CON UN HOLANDÉS]]>

    Políticos de derecha e izquierda piden a Sarkozy que corrija tal "discriminación"

    El francés Frédéric Minvielle, de 37 años, se instaló en 2002 en Holanda para reunirse con su compañero sentimental, holandés, desde 1997 y con el que dirige una empresa de distribución de calzado y bolsos en Amsterdam. Los dos hombres contrajeron matrimonio en diciembre de 2003 y Minvielle obtuvo la nacionalidad holandesa tres años después, tras cumplir los requisitos necesarios para ello, incluido el aprendizaje del idioma. A finales de 2007, Minvielle fue destituido de su nacionalidad gala, porque Francia no reconoce el matrimonio homosexual y considera que el convenio que rige la doble nacionalidad para las parejas casadas no puede aplicarse a los matrimonios gay.
    El Consulado francés en Amsterdam le comunicó por correo el pasado diciembre que "por decisión del Ministerio de Justicia" ya no era francés y le pidió que devolviera su pasaporte y carné de identidad, lo que el interesado se ha negado a hacer.
    El caso fue revelado esta semana por una revista que lucha por los derechos de los homosexuales y que ha pedido al Gobierno francés que "de inmediato" devuelva la nacionalidad gala a Minvielle.
    En declaraciones a medios franceses desde Amsterdam, el afectado ha dicho que está "herido e indignado", que se siente "rechazado" por su país, que constituye sus "raíces y familia", y que ha sido víctima de una discriminación. A juicio de Minvielle, "el problema se va a plantear con creciente frecuencia ya que cuatro países vecinos de Francia han instituido el matrimonio entre personas del mismo sexo: España, Gran Bretaña, Bélgica y Holanda".
    "Todos los países deberían reconocer para sus nacionales el matrimonio contraído en otro país de la Unión Europea", afirma Minvielle, y pide a Nicolas Sarkozy, por el que votó en las presidenciales, que haga lo necesario para que "Francia respete la ley holandesa". Minvielle se declara dispuesto a recurrir, si hace falta, ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos.
    Se trata de una decisión "indignante, violenta y discriminatoria", ha afirmado hoy la diputada socialista Aurélie Filipetti, mientras que el consejero regional conservador Jean-Luc Romero se ha declarado "escandalizado por esta discriminación". La parlamentaria ha afirmado que el caso de Frédéric Minvielle muestra de nuevo la necesidad de "instaurar el matrimonio homosexual".
    Romero, que ocupó en el pasado un alto cargo en el partido conservador del presidente francés (UMP), ha pedido "solemnemente" al Ejecutivo de Sarkozy que restituya a Minvielle su nacionalidad gala y asegure "por fin la igualdad de derechos entre homosexuales y heterosexuales".
    FUENTE: elpaís.com
    ]]>     urn:uuid:2616 2008-05-02T20:40:48+02:00     <![CDATA[Bloc de l’Esther : EL SOSTRE DE VIDRE]]>
    Copio un fragment de “Visualizar el techo de cristal”, del llibre “Recetas de mujeres para la pràctica política” de la fundació Jaime Vera.

    “Lo más soprendente es que sucede en democracia, cuando ya hemos alcanzado la iguladad legal. Obviamente nuestra sutación es mucho más fácil que la de nuestras antecesoras de la Revolución Francesa. Ellas se encontraron con un verdadero muro de injusticia que las llevó al patíbulo y no a la tribuna. Pero tres siglos después, una vez alcanzada la iguladad ¿Por qué siguen existiendo obstáculos?
    A ese conjunto de variables no explícitas que dificultan nuestra participación en la organización le llamamos techo de cristal.”]]>     urn:uuid:2612 2008-05-02T17:01:24+02:00     <![CDATA[El bloc de l’Edu : Desplom de regletes]]> ]]> urn:uuid:2603 2008-05-02T14:31:00+02:00 <![CDATA[Bloc de l'Elena: Manifestació multitudinària per l'1 de Maig]]>
    Una multitudinària manifestació de treballadors i treballadores de tota condició va recórrer l’AP-7 per celebrar la jornada del Primer de Maig. Uns dos milions de persones de Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons càlculs de la guàrdia urbana i Mossos d’Esquadra, en una mostra de civisme típicament catalana, es van manifestar per reclamar el seu dret al descans, el lleure i la conciliació de la vida familiar. Els únics incidents es van produir al increpar als empleats dels peatges per haver decidit treballar en una dia de descans.

    Mentre, els principals líders dels sindicats majoritaris, sempre duent la contrària als treballadors, van decidir fer una contramanifestació, abandonant les seves segones residències a despatxos oficials i sortint al carrer per demanar més treball que generi més beneficis als bancs i grans empreses.
    Elena Planas
    ]]>     urn:uuid:2595 2008-05-02T11:27:23+02:00     <![CDATA[Joves d’Esquerra Verda : Carrils bici a Cerdanyola]]> urn:uuid:2594 2008-05-02T11:17:38+02:00 <![CDATA[Bloc de Carles Escolà : ]]> (publicat al TOT Cerdanyola del 30/04/2008)

    Són molts els interessos polítics i econòmics que intenten esborrar de la memòria col?lectiva el significat del 1er de maig, que intenten convertir-lo en un altre dia “festiu”, negant-nos el dret a entendre el contingut real del Dia Internacional dels Treballadors i Treballadores.

    L’origen del 1er de maig es remunta al 1886 quan es va iniciar als Estats Units una gran vaga per aconseguir la jornada laboral de 8 hores. Tot i les pressions i amenaces de les patronals i el govern, aquell dia va començar l’aturada a més de 5.000 fàbriques i els obrers van ocupar els carrers. Uns 125.000 van aconseguir les 8 hores el mateix dia, un mes després ja eren 200.000 i a finals d’any un milió. La repressió de la vaga va ser sagnant a Chicago, amb 44 obrers assassinats i més d’un centenar ferits després que la policia obrís foc contra les concentracions d’obrers front la fàbrica McCormick i a la plaça Haymarket. Un any i mig després van ser executats a la forca els líders que havien encapçalat les lluites, després de processos judicials marcats per testimonis falsos pagats per l’estat.

    122 anys després ens trobem en ple retrocés dels drets dels treballadors. La jornada laboral de 8 hores es posa en qüestió i la flexi-seguretat i la precarietat es converteixen en el paradigma de relacions laborals. Els i les joves som els principals afectats per aquesta onada neoliberal que té un impacte determinant en les nostres vides. Cal que ens impliquem en el moviment obrer, que lluitem per defensar els nostres drets i conquerir-ne de nous. El 1er de maig és un bon moment per fer-ho.

    Visca el 1er de maig!
    ]]>     urn:uuid:2584 2008-05-01T20:12:45+02:00     <![CDATA[Bloc d'en Santi Cayuela: Una d'esports]]> Un veritable exemple a seguir es el del "noi de Sant Boi", en Pau Gasol, un dels millors esportistes catalans de tota la història, no ja per la seva qualitat esportiva si no, sobretot, per la seva extremada senzillesa humana que serveix de immillorable model per a tota la joventut que estima l'esport i vol que sigui part important de la seva vida.
    Un altre exemple el trobem en el manacorí Rafa Nadal, un esportista d'èlit però amb una qualitat humana encara superior.
    I què dir-ne de la Gemma Mengual, amb tota seguretat la millor esportista de tota la història de l'esport català... i una grandíssima persona.
    En aquest sentit, trobo que el que li està passant aquest any al Fernando Alonso, li anirà molt bé tan amb ell com a tots/es els/les seus/ves fans, com a cura d'humilitat davant d'aquesta prepotència malcarada que havia desbordat aquests darrers anys. De ben segur que, en el futur, es tornarà més humà... de fet ja el vàrem poder veure esgrimint uns tímides llàgrimes a Montmeló quan el seu cotxe va dir prou.
    Aquest es el tipus d'esportistes que volem i necessiten com a referència per a totes i tots... a Cerdanyola en tenim diversos exemples i, a la darrera Nit de l'Esport en Sergi Fernàndez ens ho va demostrar clarament...
    Com veieu, estic acabant el meu escrit i, en cap moment he parlat del Bar... només un desig: espero que tota la gent d'aquest "més que un club" n'aprengui de tots els que acabo de mencionar...]]>     urn:uuid:2582 2008-05-01T19:37:13+02:00     <![CDATA[Defensem l'ensenyament de 0 a 3 anys: Reunió amb l'alcalde]]>
    A la reunió tractarem que ens clarifiqui la situació i tenir una idea clara del futur escolar dels nostres infants pel curs 2008-2009.

    Aprofitarem que podem arribar a ell per fer-li entrega d'un detall que li recordarà que no només sóm vots, que darrera hi ha persones.]]>     urn:uuid:2570 2008-05-01T12:19:50+02:00     <![CDATA[Diari de Carme Carmona : ESTEM D'ENHORABONA!!]]> urn:uuid:2536 2008-05-01T00:25:10+02:00 <![CDATA[La Cerdanyola que ens mereixem : Manifest 1r de Maig]]>

    Us deixo el manifest de la Joventut Socialista de Catalunya envers el Dia Internacional del Treball.
    L'he penjat un dia abans únicament perque alguns marxem a descansar fora de la ciutat gràcies a aquest pont.

    Amb motiu de la celebració del Dia Internacional del Treball la Joventut Socialista de Catalunya vol reivindicar la necessitat de millores en nombrosos aspectes del món del treball. EL treball és un element de cabdal importància en la vida de les persones i, encara més, en el cas dels i de les joves que sovint viuen el treball com un obstacle en el seu desenvolupament personal i en la realització del seu projecte de vida.

    Hem de recuperar la noció del treball com un instrument que ajuda a viure millor i que, a la vegada, ens permet l’autorrealització i el desenvolupament com a éssers humans. Hem de recuperar la dignitat en el treball i això passa, inevitablement, per una aposta decidida per una ocupació de qualitat i per una lluita ferma contra la precarietat laboral.

    Els i les joves socialistes de Catalunya exigim unes condicions laborals en consonància a un país que se situa entre les economies més desenvolupades del món. Hem de ser capaços d’aprofitar aquest desenvolupament per a millorar les condicions de vida de les persones. Hem de ser capaços de fer d’aquest desenvolupament la base de la igualtat d’oportunitats per als i les joves.

    Per aquest motiu exigim un salari mínim digne, exigim un salari mínim interprofessional de 1.000?. Cal un salari mínim que es correspongui al nivell de vida existent i al creixement econòmic experimentat per la nostra societat en els darrers anys que ha suposat un increment dels beneficis empresarials però que, en cap cas, s’ha traduït en un increment proporcional dels salaris dels treballadors i treballadores. Aquest increment del salari mínim és imprescindible per garantir la llibertat dels joves en l’elecció del seu projecte de vida.

    A la vegada, cal lluitar també contra la precarietat, una de les principals xacres del nostre mercat de treball que afecta de manera molt acusada als treballadors més joves. L’excessiva temporalitat i la rotació en el lloc de treball també han de ser combatudes amb fermesa, donades les seves repercussions negatives per a la formació del capital humà i per a l’estabilitat de la vida de les persones.

    En el context de desacceleració de l’economia en que ens trobem cal estar preparats per fer front als possibles efectes negatius en el mercat laboral, sobretot, pel que fa a l’augment de l’atur. En aquest sentit, apel?lem a que els
    governs responguin a la situació aplicant mesures potenciadores de la igualtat i especialment adreçades als sectors més febles del mercat laboral, entre els que es troben els joves.

    En definitiva, des de la Joventut Socialista de Catalunya apostem per un treball més digne, amb remuneracions justes i amb unes bones condicions.

    Salut, Socialisme i República!


    ]]>     urn:uuid:2529 2008-04-30T17:12:12+02:00     <![CDATA[Coc ràpid: La -s- catalana sordeja...]]> De petita jo deia "boranit", "dugues" i "senyó Gamón"; fa temps que vaig aprendre a dir "bona nit", "dues" i "senyor Ramon" i ara començo a creure que he de fer una regressió, d'acord amb la societat i política canviant, he de desaprendre i reformar la meva fonètica.

    A mi, gairebé m'avergonyeix confessar-ho, m'enforteix psalmodiar els "setze jutges mengen fetge d'un penjat...", serpentejar la -s- i xiuxiuejar i vet aquí que començo a afeblir les meves conviccions fabrianes en escoltar com els nostres exemples político-mediàtics, Montilla, Chacón i Corbacho (Celestino) entre d'altres, han adoptat com a catalana la -s- espanyola, la sorda. ]]>     urn:uuid:2549 2008-04-30T10:36:16+02:00     <![CDATA[Mints mind: mintsmind al MMP de la Universitat de Santiago]]> urn:uuid:2516 2008-04-30T09:42:57+02:00 <![CDATA[Yo no entiendo de política : El número clave !]]>

    Quería agradecer este enorme éxito, en primer lugar, a mis padres y mi hermana. También quisera agradecérslo a Carlos, que me convenció de crearme un nuevo blog, a mis cojones, que fueron los que dieron el último empujón para crear este blog, a D. Bogas, o más conocido como David B., por sus ánimos. Quería agradecerselo al perro de mi vecina y a Dani Alonso, por que ya que salió en los agradecimientos de mi Trabajo de Investigación no le iba a privar de salir en estos. Adrià Checa, gracias por hacerme aquel índice hará ya tres años para mi trabajo de investigación, también te añado aquí por eso. Quiero agradecerselo al resto de compañeros de EUiA por agradeceros algo, y a los de la Assamblea de Letras, así como a los de AEP. Por la misma razón, más que nada. Finalmente quiero agradecérselo a todos mis lectores, sé que sois miles pero que no dais vuestro nombre. Y a mi mismo por ser tan guay.

    Ea. Acabado el cachondeo. Simplemente me hizo gracia lo del 666.

    Atentamente Adrià.

    P.D:A la espera de tiempo para escribir cosas más serias.


    ]]>     urn:uuid:2504 2008-04-29T23:36:24+02:00     <![CDATA[La tira de coses: Pla de Sanejament]]>